ÀMBIT D’ APLICACIÓ A CATALUNYA

D’entrada, cal puntualitzar que no es tracta d’un tema pacífic i al llarg dels anys ha estat defensat en postures contradictòries en els diferents tribunals espanyols. No obstant això, hi ha una tesi majoritària que s’anirà explicant al llarg d’aquest article.

En primer lloc, hem de fixar el que s’ entén per deute comunitari perquè aquesta es compon de quotes ordinàries i extraordinàries:

• Són despeses ordinàries les que aprova la comunitat en el pressupost anual i es corresponen amb les despeses de manteniment, conservació i reparació dels elements comuns i el manteniment, conservació i reparació dels serveis comuns.
• Són despeses extraordinàries les que es produeixen per dotar la comunitat d’ un nou servei, renovació o reposició que solen fer-se front mitjançant l’ aprovació d’ una derrama.

Un cop acotat que pot compondre el deute comunitari podem endinsar-nos en la pregunta que dona títol a aquest article Es pot arribar a perdre el deute d’un veí morós?

La resposta simple és SÍ, tots els deutes derivin d’ on derivin poden prescriure o el que és el mateix perdre el dret a reclamar-lo, això si la part deutora així ho manifesta dins del procés de reclamació judicial i compleixi amb els requisits per determinar que existeix la referida prescripció.

La figura jurídica de la prescripció ve regulada a nivell estatal en els articles 1961 a 1975 del Codi Civil Estatal, i a Catalunya a causa de la seva normativa pròpia en matèria civil es fixa en els articles 121-1 a 121-24 del codi Civil de Catalunya. El concepte en sentit estricte és el mateix en ambdues regulacions no obstant hi ha diferències a nivell de còmput de terminis de prescripció. Serà objecte d’ aquest article la seva aplicació a Catalunya i no a la resta de l’ estat. La llei estatal ha estat objecte de modificacions en relació al còmput de terminis a partir de l’ octubre de 2015, no obstant això, no és l’ objecte d’ aquest article.

Endinsats en l’assumpte només queda determinar quin temps té la Comunitat de Propietaris per reclamar el deute que poden ostentar alguns copropietaris i no perdre el seu dret. Són dues les postures seguides pels nostres tribunals:

POSTURA MINORITÀRIA: Termini de prescripció de 3 anys en virtut de l’article 121-21 del CCC (símil de l’article 1966.3 del Codi Civil Estatal):
“Prescriuen als tres anys: a) Les pretensions relatives a pagaments periòdics que s’hagin d’efectuar per anys o terminis més breus.”

POSTURA MAJORITÀRIA: Termini de prescripció de 10 anys en virtut de l’article 121-20 del CCC (símil de l’article 1964 del Codi Civil Estatal). L’opció dels 10 anys és la tesi amb més adeptes i defensada per les diferents Audiències Provincials i en concret transcriurem un breu extracte de la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona 29 d’Abril de 2013 en defensa d’aquesta postura: “El termini de prescripció aplicable a la reclamació de quotes comunitàries -i això tant pel que fa a les de naturalesa ordinària com a les de naturalesa extraordinària,  aquestes últimes amb major motiu- és el general de les accions personals que, en l’ àmbit d’ aplicació del CCCat i, per tant en el supòsit d’ interlocutòries, ve establert en l’ art. ~ ~ ~ 121-20 de l’ esmentat Codi que el fixa en 10 anys.
Aquesta tesi descansa en la idea que el termini de prescripció previst per a reclamacions de pagaments periòdics no pot ser aplicat als supòsits en què la prestació deguda és única, de manera que el fraccionament del pagament no és sinó una possibilitat establerta en benefici del deutor a fi de facilitar el compliment de la seva obligació,  però sense alterar-se amb això la naturalesa del deute i el dret del creditor al seu cobrament íntegre.”

Pel que fa al tractar-se d’ un deute o obligació única fraccionada, respecte a l’ aplicació de la prescripció extintiva, es regeix pel que disposa l’ article 1964 del Codi Civil, fixant-se el termini de quinze anys, en tractar-se d’ una obligació personal sense terme especial de prescripció», a Catalunya 10 anys en virtut de l’ article 121-20 del CCC.
En suma podem concloure que el termini de prescripció del deute comunitari seria el de 10 anys tot i existir tribunals que s’inclinin per una altra postura per no haver-hi unitat de criteris. Ara bé, És possible interrompre aquest termini prescriptiu? La resposta novament és afirmativa, i és que la prescripció de les accions s’ interromp pel seu exercici davant els Tribunals, per reclamació extrajudicial del creditor i per qualsevol acte de reconeixement del deute pel deutor. Ens centrarem en la reclamació extrajudicial com a mètode d’ interrupció habitual i fàcil d’ efectuar. És possible realitzar-ho per escrit mitjançant Burofax com a mitjà fefaent o fins i tot de forma verbal (mètode admès en dret però difícil de provar). Així doncs, és sempre més recomanable reclamar al deutor mitjançant enviament de Burofax i conservar-lo als efectes de poder provar la interrupció de forma fefaent en un futur procés judicial. 
Si t’ha agradat el nostre article i et sembla interessant, ajudeu-nos a difondre’l i competeix-te a les xarxes socials.